Batalla d'Antietam

Batalla d'Antietam

Guerra civil dels Estats Units
Batalla d'Antietam Batalla d'Antietam
Representació de la batalla d'Antietam per Kurz i Allison (c. 1888)
Tipus	batalla
Data	17 de setembre de 1862
Coordenades	39° 28′ 24″ N, 77° 44′ 41″ O / 39.4733°N,77.7447°O / 39.4733; -77.7447
Lloc	comtat de Washington (Maryland)
Estat	Estats Units d'Amèrica
Resultat	Tàcticament no concloent Victòria estratègica de la Unió
Campanya	Campanya de Maryland
Morts	23.000
Bàndols
Estats Units d'Amèrica Estats Confederats d'Amèrica
Comandants
George B. McClellan Robert E. Lee
Forces
87.000 45.000
Baixes
12.401 en total 2.108 morts 9.540 ferits 753 presoners o desapareguts 10.316 en total 1.546 morts 7.752 ferits 1.018 presoners o desapareguts

La batalla d'Antietam (també coneguda en la historiografia sudista com batalla de Sharpsburg)^[1] va tenir lloc el 17 de setembre de 1862, prop de Sharpsburg (Maryland), al voltant d'Antietam Creek. Va ser el primer gran enfrontament armat de la Guerra Civil Nord-americana que es va produir en territori controlat per la Unió. La batalla va formar part de la Campanya de Maryland i es tracta de la més sagnant de la història dels Estats Units lliurada en un sol dia, amb gairebé 23.000 baixes.^[2]

Després de perseguir-lo pel territori de Maryland, el general unionista George B. McClellan va atacar l'exèrcit el general confederat Robert E. Lee, que havia establert posicions defensives després del rierol Antietam. A l'alba del 17 de setembre, el cos de Joseph Hooker va realitzar un poderós atac sobre el flanc esquerre de l'exèrcit sudista. Els atacs i contraatacs es van estendre al llarg del panissar de Millar i al voltant de Dunk Church. Els unionistes van finalment aconseguir penetrar pel centre de l'Exèrcit confederat atacant a la zona de Sunken Road, però l'avantatge no es va consolidar. A la tarda, el cos d'Ambrose E. Burnside va entrar en acció prenent un pont de pedra sobre el Antietam Creek i avançant contra el flanc dret confederat. En un moment crucial, la divisió d'Ambrose Powell Hill va arribar procedent de Harpers Ferry. Lee, que comptava amb un desavantatge numèric de dos contra un, va enviar totes les seves tropes, mentre que McClellan va enviar al combat menys de tres quartes parts de les seves, possibilitant a Lee de plantar cara a les tropes unionistes. Durant la nit, tots dos exèrcits van consolidar les seves línies. Tot i les severes baixes, Lee va continuar realitzant escaramusses contra McClellan el 18 de setembre, mentre retirava el seu malmès exèrcit al sud del riu Potomac.^[3]

Malgrat la seva superioritat numèrica i les abundants forces en reserva amb les que comptava McClellan i que podrien haver estat desplegades per aconseguir èxits localitzats, els seus atacs van fracassar en l'objectiu de concentrar les tropes i destruir l'exèrcit de Lee, permetent Lee fer torns amb seves tropes a l'interior de les seves files per fer front a cada envestida. La invasió de Maryland per part de Lee es detingué, encara que Lee va poder retirar-se a Virgínia sense oposició. Si bé la batalla no va donar un resultat concloent en termes tàctics, va tenir una importància única, ja que la victòria tàctica de la Unió va ser suficient per donar al president Abraham Lincoln la seguretat per anunciar la seva Proclama d'Emancipació.